Contra la Lesbofòbia
i altres Violències Masclistes,
#TreuLaTevaPloma

COMPARTIM EL PROCÉS DE CREACIÓ…

En aquest procés creatiu ens hem recolzat en experiències individuals i col·lectives, des del que és vivencial i des de les experticias, per a generar narratives diverses a partir de l’àmbit personal, del recorregut artístic, de tècniques emprades per cadascuna de les persones creadores d’aquests murals. D’aquesta manera, s’obren els espais quotidians del carrer, escenaris en els quals visibilitzar vulnerabilitats i intimitats, convidant a la reflexió i, sobretot, denunciant la necessitat de reconèixer i combatre la lesbofòbia.

Em vaig mudar a Barcelona el 1999 per estudiar Art.
Per començar, vaig fer un Grau superior en Moda a l’escola La Llotja (2002) i em vaig llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, a l’especialitat d’Imatge, concretament a Videoart (2008). Més tard, vaig cursar un grau en pintura mural i il·lustració infantil per millorar les meves habilitats a L’escola de la Dona. Actualment estudio Conservació i Restauració de patrimoni, especialització en pintura.

Professionalment, he treballat per a agències musicals i productores de publicitat i cinema a l’equip d’art i també editora de vídeo. El 2012 vaig establir la meva pròpia galeria d’art Escalera de Incendios, al costat d’Anna García, al barri de Sant Antoni, on vaig fer el comissariat d’exposicions mensuals fins al 2014, aquell mateix any vaig tenir l’oportunitat de viatjar per tot el món com a pintora mural artística per a una coneguda marca de roba espanyola, i vaig estar fins al 2018 viatjant i pintant murals publicitaris per a les seves botigues, façanes, desfilades i fires.

Paral·lelament des del 2017 he treballat com a directora d’art/set designer i he realitzat coordinació i producció d’art, així com disseny de vestuari en publicitat, cinema, festivals de música i esdeveniments. El 2018 vaig iniciar el projecte Micromundos, escultures creades amb miniatures que culminen en petites escenografies reflexionant d’una manera una mica àcida i irònica, sobre la solitud, el desencontre, la por, la incertesa, i en definitiva al voltant de qüestions absurdes i incomprensibles de la pròpia existència.

www.alexmartinezargelina.com
Instagram: @alexmartinez_artpaint

(Olot, 1993), És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

Artista visual plàstic i docent, la seva pràctica pictòrica es defineix sovint dins l’àmbit de l’espai públic, utilitzant l’entorn i murals com espai d’acció on expressa els seus interessos, preocupacions i reflexions a través de la pintura. Iniciat en la tècnica de la pintura a l’oli des de petit, no va ser fins que va arribar a Barcelona que, motivat per tota la cultura urbana que oferia el seu entorn, es passaria als aerosols, sense perdre la seva tècnica pictòrica i el traç dels seus antics retrats, millorant-la i adaptant-la als condicionants de la via pública amb la intencionalitat de dialogar amb l’espectador/a fortuït. Amb aquesta dinàmica i la possibilitat que li dóna el carrer com a plataforma, crea obres site-specific on assaja la reactivació de focus d’atenció de l’espai públic, buscant fer d’altaveu i narrador amb l’esperança d’oferir visibilitat als/a lxs protagonistes dels seus retrats a través dels seus relats activant una reflexió al voltant de qüestions relacionades amb lo queer, la soledat, la distància, l’amor i l’aïllament.
Amb una pràctica pictòrica que combina el treball d’estudi i de carrer, també està vinculat des de fa temps amb diferents projectes educatius, prenent la pintura mural i l’art urbà com a eina pedagògica i de motor de canvi.
Ha exposat en galeries d’àmbit nacional i internacional, com la Surface Gallery (Nottingham, UK), la Spanish Embassy (Washington, DC), o la Visual Aids (NYC, EUA) entre altres. També ha estat desenvolupant diferents projectes murals, participant en festivals d’art urbà a nivell nacional i internacional, involucrant-se alhora en diferents projectes participatius de temàtica social i educatius.

Correu electrònic: ricevisualartist@gmail.com
Instagram: @ricebarcelona

Sóc dissenyadora gràfica de professió i cul inquiet per naturalesa, i sempre m’he interessat per l’art i tot allò que l’envolta. No va ser fins al 2014 quan vaig abandonar les petites llibretes d’il·lustració i vaig fer el pas al gran format ia l’esprai. Aquesta nova tècnica m’ha permès experimentar amb la geometria i el color, sense deixar de banda la sensibilitat i la innocència, creant un llenguatge personal i un estil caracteritzat per línies rectes.

La meva formació en disseny ha fet que el meu llenguatge visual sigui molt gràfic, incorporant-hi la tipografia i jugant amb textos i missatges. Tant corporatius si l’encàrrec ho requereix, com més reivindicatius en altres casos. Al llarg de la meva trajectòria he realitzat projectes molt diversos, en petits negocis i també per a grans marques com Adidas, Seat o Johnny Walker.
Actualment visc a Barcelona, ​​on tinc el campament base i des d’on preparo tots els treballs, acompanyada sempre de Gato y Limón (grans becaris, millors gats).

Web: https://nuriatoll.com
Instagram: @nuriatoll

El testimoni de María Luisa García Berrocal, coordinadora de Creación Positiva, qui ens detalla quins són els objectius d’aquesta nova campanya de sensibilització: sobre el com i amb qui desenvolupem la idea i el que esperem aconseguir.

Antoine Careil, Gestor Cultural i Fundador del Projecte Arnau, comparteix amb nosaltres els motius de la col·laboració amb Creació Positiva i sobre la història i present del Teatre Arnau a Barcelona.

El mural realitzat pel RICE mitjançant la tècnica de stencils, a través de la representació del Drag King Ken Pollet, reivindica la ploma marimacho per apropiar-se d’allò bollero (i transmarikaqueer) i reivindicar-ho des de l’orgull.

Alex Martínez plasma, des de la metàfora, la invisibilització de d’allò bollero com una
forma de violència masclista i interpel·la a erradicar aquest tipus de violència de manera
col·lectiva.