Amb una sèrie de 9 capítols més la seva presentació i resum, des de Creación Positiva hem volgut crear un material didàctic de sensibilització i divulgació feminista per a l’abordatge de les violències sexuals i la LGTBIfòbia en els espais públics d’oci.
Què és?
Una eina pràctica per a l’elaboració de protocols en l’abordatge de les violències sexuals i la LGTBIfobia en els espais públics d’oci amb la finalitat de facilitar la implementació i divulgació d’aquests instruments per a l’abordatge de les violències sexuals i la LGTBIfobia des d’una perspectiva feminista i interseccional.
Què volem?
Amb aquest material de divulgació pretenem facilitar elements claus i estratègies pràctiques perquè les entitats locals puguin elaborar protocols en l’abordatge de les violències sexuals i la LGTBIfobia en els espais públics d’oci, al mateix temps que contribuir a generar un canvi transformador cap a una societat lliure de violències masclistes.
Com ho hem fet?
Formada per 9 càpsules audiovisuals, cadascuna dedicada a un capítol de la Guía para la elaboración de protocolos en el abordaje de las violencias sexuales y la LGTBIfobia, en la qual s’ofereixen els elements claus i pràctics del procés d’elaboració des d’una perspectiva feminista i interseccional.
Cada càpsula ha comptat amb la narrativa gràfica realitzada per la nostra companya Irene Jerez Bernet. Una desena càpsula és el teaser de presentació, que recull i convida al visionat de la campanya audiovisual.
I. El grup motor és l’estructura formalment reconeguda que promou el procés d’elaboració i desenvolupament dels protocols.
En aquesta càpsula es descriu què és el grup motor, constituit des d’una perspectiva participativa i quines són les seves funcions.
II. La diagnosi és l’estat de la qüestió en aquest moment i en aquest territori com a condició prèvia per a l’elaboració del protocol.
En aquesta càpsula s’aborden els elements claus per a la seva realització.
III (primera part). Un element fonamental és la formació, atès que facilita l’adquisició de coneixements que donen lloc a una mirada comuna en el procés d’elaboració dels protocols.
En aquesta càpsula es contempla la vinculació de la conceptualització i la comprensió de les violències sexuals i la LGTBIfòbia en el procés d’elaboració del protocol.
III (segona part). En aquesta càpsula es presenten els requisits tècnics fonamentals d’aquelles entitats, associacions o professionals que imparteixin formació.
IV. Són les premisses bàsiques que de manera transversal han de ser presents en cadascuna de les fases i elements que es desenvolupin en els protocols d’abordatge integral de les violències sexuals i LGTBIfòbiques.
En aquesta càpsula s’assenyalen alguns dels principis rectors a tenir en compte en l’elaboració dels protocols.
V. Les actuacions del protocol són aquelles accions concretes vinculades directament amb els eixos d’actuació i els objectius marcats en el protocol.
En aquesta càpsula es presenten alguns exemples d’aquestes actuacions.
VI. Los circuitos de actuación son las herramientas utilizadas en los protocolos a modo de directrices de actuación ante las diferentes situaciones.
En esta cápsula se enumeran algunos elementos comportamentales imprescindibles para una adecuada atención en situaciones de violencias sexuales o LGTBIFobia.
VII. Els processos de difusió i de comunicació interna i externa del protocol han de construir-se des d’una perspectiva de gènere en clau feminista interseccional.
En aquesta càpsula s’assenyalen algunes consideracions a tenir en compte a l’hora d’informar sobre situacions de violències sexuals i LGTBfóbicas.
VIII. Els processos de seguiment i d’avaluació permeten conèixer l’efectivitat i l’impacte de les actuacions vinculades als protocols, i adequar-los per a aconseguir els objectius proposats.
En aquesta càpsula s’aborden algunes accions d’avaluació i la configuració d’un mecanisme participat que el possibiliti.