L’experiència dels tallers i grups de suport per a dones grans sempre ha significat desvetllar i veure la presència integrada i naturalitzada de les Violències Masclistes en les seves vides. En aquest sentit, una de les experiències més impactants i que sempre s’acaba produint és el fet de destapar els mandats de gènere i comprendre’ls com a tals, identificant-los mitjançant les vivències de la seva pròpia vida. És talment com obrir una porta…

Per poder comprendre que les coses que han viscut i viuen (els mandats de gènere) no són com són per naturalesa i, d’aquesta manera, començar a reflexionar sobre la idea de la construcció social.

Aquest és un manifest de Dones Grans. No és una guia, però sí és un posicionament polític i de vida.
És un relat coral arrelat en les experiències de cadascuna de nosaltres al voltant de les violències, tant les del passat com les del present.

És un manifest de la consciència de les violències masclistes que han viscut al llarg de les seves vides i de les que viuen dia rere dia, però, per sobre de tot, de la consciència de les seves pròpies resistències individuals i col·lectives. De com, amb el fet de compartir un espai segur per parlar, l’iceberg de les violències masclistes es mostra i es va desvetllant des de les profunditats d’aquelles situacions viscudes i ara reconegudes com a violències sexuals.

De com la saviesa de l’autodefensa de les dones és universal i utilitza elements quotidians per fer front a les violències masclistes en totes les seves expressions i àmbits.

Quin cansament. Quina angoixa! Quin desgast anar per la vida fent servir agulles de cosir com a espases per sortir indemnes del cinema, de l’autobús, d’un restaurant o fins i tot per entrar a casa!

Per què no poder utilitzar tota aquesta energia, el testimoni de les altres, per cosir, entreteixir, embastar, unir, brodar flors en els arbres i camins de les memòries, en lloc d’idear constantment noves estratègies de supervivència davant les violències sexuals?

I aquí ho teniu.

Què hem entès?

Que tenim drets, per exemple, el dret a viure una vida sense violències i aquest és un fet fonamental.

Ens ha quedat molt clar el mal que fan les Violències Masclistes i què és el masclisme i com funciona. 

És evident.

Després de fer memòria, de pensar i repensar les nostres vides, el que hem viscut i el que vivim cada dia, hem arribat a diverses conclusions.

Hem entès que les Violències Masclistes són un problema social, no només un tema individual, personal o íntim.

Hem après que les Violències Sexuals no són una cosa “natural”, “no s’hi neix”, i és precisament per això que es pot canviar.

Hem entès i après clarament que NO ÉS NO i que només SÍ ÉS SÍ. Això vol dir que el consentiment és la pedra fonamental per acabar amb les Violències Sexuals.

Hem entès que alguna cosa ha canviat i millorat i que podem continuar canviant. Però per a seguir canviant: “es requereixen els homes”:  homes respectuosos i amables per sobre de tot. Som conscients que els homes viviu amb molts privilegis, privilegis que s’haurien de compartir per tal que hi hagi igualtat. 

Aprenent i desaprenent és el camí que ens portarà al canvi.

Què es requereix per aconseguir-ho?

Temps, paciència, ganes, consciència, compromís i implicació.

Tot això ho hem entès com a dones que formem part d’aquesta societat, més enllà de si hem patit violències personalment o no. Més enllà de si encara les patim.

I com que hem entès el funcionament del masclisme, les desigualtats i les violències masclistes, ens sentim expertes en el tema.

I també perquè les hem viscut en el nostre propi cos als serveis mèdics, al cinema, al bus, a les sales de ball, a casa nostra… I ja sabíem que allò que no ens feia sentir bé i que ens havia fet tant de mal tenia un nom, però ara hem entès el perquè de tot plegat.

Creiem que heu d’estar oberts a les nostres recomanacions perquè recordeu que en som expertes.

I com a expertes us fem aquestes recomanacions, perque la possibilitat de tenir un espai i un temps compartit ens ha ajudat a:

• Reflexionar i comprendre que no és natural exercir les violències, i menys encara patir-les, per tant, tothom pot aprendre quelcom nou.
• Repensar i millorar les idees i els comportaments que teníem.

I ara volem que ens escolteu I reflexioneu.

Homes: poseu-vos les piles perquè tot està canviant i nosaltres, les dones, anem a totes, per destapar el que està amagat. 

Ara nosaltres ho veiem i ho volem fer visible.
Volem ser iguals en tot, a tothom.
Volem viure una sexualitat lliure  al llarg de tota la nostra vida.
Volem viure una vida sense violències.

El lligam de les dones davant de les violències masclistes és com les arrels de les sequoies: allà on una ho necessita, venen les altres, a fer la força necessària per fer-hi front, per generar les resistències i la complicitat, les mateixes que es generen per reconèixer-les.
Amb la sàvia compartida per viure plegades, per tenir perspectiva sense oblidar-nos del que ens nodreix.
Per enfilar-nos fins al més alt de la vida, tancar els ulls… i respirar.