Després de deu anys del Consens de Montevideo

12 set. Després de deu anys del Consens de Montevideo

Deu anys després del Consens de Montevideo, les organitzacions de la societat civil van reafirmar el seu compromís amb la promoció i protecció dels drets humans a Amèrica Llatina i el Carib. Aquest acord ha estat crucial per a l’avanç dels drets reproductius, la igualtat de gènere i la inclusió de joves, persones grans, LGBTI+ i altres poblacions vulnerables. Els èxits destacats inclouen la despenalització de l’avortament en diversos països i l’enfortiment de les polítiques que promouen l’autonomia sexual i reproductiva. No obstant això, persisteixen desafiaments significatius, com la violència de gènere, la discriminació contra persones LGBTI+, la criminalització de pràctiques indígenes i la manca d’inclusió de persones amb discapacitat. La declaració emfatitza la necessitat de polítiques interseccionals i interculturals, l’enfortiment dels sistemes de protecció social, i la garantia d’una vida lliure de violència per a totes les persones. Es fa una crida als Estats per continuar amb la implementació plena del Consens i atendre les demandes pendents a la regió.

10 Anys del Consens de Montevideo: Avenços, Reptes i Perspectives

Context del Consens de Montevideo

El Consens de Montevideo, adoptat el 2013, és un acord regional fonamental per a la promoció dels drets humans, la igualtat de gènere i el desenvolupament sostenible a Amèrica Llatina i el Carib. En el seu desè aniversari, organitzacions de la societat civil que inclouen feministes, indígenes, afrodescendents, persones LGBTI+, joves, persones grans, amb discapacitat, treballadores sexuals i comunitats locals, van reafirmar el seu compromís amb la implementació i seguiment d’aquest acord.

Avenços Significatius

Drets Reproductius i Autonomia Sexual: L’última dècada ha vist avenços en la despenalització de l’avortament en diversos països de la regió, així com la promulgació de polítiques que garanteixen el dret a l’autonomia sexual i reproductiva. Aquests canvis s’han reflectit en marcs legals, recomanacions d’organismes de drets humans i decisions judicials que han ampliat la protecció d’aquests drets.

Inclusió de les Joventuts i Educació Integral en Sexualitat: El Consens ha estat una eina clau perquè les joventuts exigeixin els seus drets en educació integral en sexualitat, igualtat de gènere i participació activa. Això ha contribuït a l’establiment de polítiques públiques més inclusives.

Reconeixement dels Drets de les Persones Grans: S’ha assolit un major reconeixement dels drets de les persones grans, promovent un envelliment actiu, digne i saludable.

Protecció dels Drets LGBTI+: Tot i que persisteixen reptes importants, l’establiment d’alguns marcs legals i protocols de protecció ha estat un pas important per abordar la violència i la discriminació contra les persones LGBTI+ a la regió.

Reptes Persistents

Violència de Gènere i Discriminació: Malgrat els avenços, les nenes, adolescents i joventuts continuen enfrontant violència sexual, embarassos no desitjats, matrimoni infantil, i diverses formes de racisme i discriminació que limiten la seva autonomia i desenvolupament.

Criminalització de Pràctiques Indígenes i Exclusió de Persones amb Discapacitat: Les dones indígenes enfronten la criminalització dels seus coneixements i pràctiques, com la parteria, mentre que l’agenda del Consens no ha incorporat adequadament les persones amb discapacitat, cosa que continua sent un deute pendent.

Violència i Discriminació contra Persones LGBTI+: Tot i els marcs legals, els sistemes de justícia no han respost adequadament als crims d’odi, i les persones LGBTI+ continuen enfrontant discriminació en els sistemes de salut i educació.

Desigualtat Socioeconòmica i Manca de Protecció Social: Persisteixen reptes en relació amb la pobresa, l’atenció de salut, la inclusió social i la protecció dels sectors més vulnerats, com les treballadores sexuals i les persones en situació d’informalitat.

Recomanacions i Crida a l’Acció

Per als pròxims anys, el document destaca la necessitat de:

• Plena Implementació del Consens de Montevideo: Garantir que les polítiques i programes dissenyats s’implementin eficaçment amb un enfocament de drets humans, igualtat de gènere i inclusió social.
• Enfortir els Sistemes de Protecció Social: Ampliar els sistemes de protecció i seguretat social amb perspectiva de gènere, especialment per a treballadores informals i sectors vulnerats.
• Polítiques Inclusives i Participació Activa: Assegurar la inclusió de perspectives interculturals, interseccionals i intergeneracionals, i garantir la participació activa de les joventuts, persones indígenes, afrodescendents i persones amb discapacitat en la presa de decisions.
• Eliminar la Violència de Gènere i Discriminació: Impulsar una educació integral en sexualitat, lluitar contra l’homolesbitransfòbia i assegurar l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva sense discriminació.

Conclusió

Aquest desè aniversari del Consens de Montevideo marca un moment crucial per reflexionar sobre els avenços i reptes a la regió. Tot i que s’han assolit importants progressos, és essencial redoblar els esforços per garantir que totes les persones a Amèrica Llatina i el Carib puguin exercir plenament els seus drets i viure amb dignitat, sense violència i amb igualtat.

D’interès: