Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?
La relació de les dones amb la ciutat després del confinament i la COVID-19
RESUM
La pandèmia de la COVID-19 i les restriccions imposades per pal·liar-la, sobretot en espais d’ús públic, han provocat canvis significatius en el comportament social, en la manera de relacionar-nos i en l’ús que fem d’aquests espais, uns canvis que han modificat la ciutat de Barcelona i la manera com ens hi relacionem.
Els espais urbans no segurs redueixen la capacitat que tenen les dones i les nenes de participar en la vida pública, laboral i educativa, limitant significativament el seu accés a serveis essencials i el seu aprofitament d’oportunitats culturals i d’oci. És per aquesta raó que des de les entitats Àmbit Prevenció, Col·lectiu Punt 6 i Creación Positiva, creiem essencial fer una anàlisi d’aquests canvis amb una perspectiva de gènere i interseccionalitat per tal de saber com han afectat a les dones i persones no binàries i pal·liar-ne els efectes.
Per fer-ho, es va realitzar l’enquesta “Barcelona amb mirades de dones: una ciutat feminista?” que, a través de 30 preguntes, recull informació sobre la relació entre el canvi de rutines, maneres de fer i usos provocat per les restriccions imposades per la crisi de la COVID-19 i la sensació d’inseguretat de les dones i persones no binàries vers les violències masclistes en els espais públics de Barcelona, visibilitzant la diversitat d’experiències i relats en primera persona.
Els resultats d’aquesta enquesta es poden consultar de forma detallada en l’informe homònim que trobareu a cadascuna de les págines web de les entitats que hem participat.
PERFIL DE LES PARTICIPANTS
L’enquesta va ser contestada per 938 dones i persones no binàries. La majoria són dones que viuen a la ciutat de Barcelona (77%), i un 15% correspon a dones que treballen i/o estudien a Barcelona però no hi viuen. Així mateix, entre les persones que van respondre l’enquesta, s’hi veuen representats tots els districtes de Barcelona.
Al voltant del 88% de les participants s’identifiquen com a dones cis (la identitat de gènere coincideix amb el sexe assignat al néixer), el 3% com a no binàries i l’1% com a dones trans. El col·lectiu amb més representació és el de dones LGTBIQ+, amb quasi un 15%, i aproximadament el 72% de les persones participants no s’identifiquen amb cap col·lectiu específic anomenat a l’enquesta
Pel que fa la procedència de les participants, el 85% de les enquestades tenen nacionalitat espanyola, tot i que també hi van participar dones de 35 nacionalitats diferents, majoritàriament dones d’origen llatinoamericà i europeu.
Les edats de les enquestades oscil·len entre els menys de 18 (0.4%) i més de 62 (11%), mentre que el 26% són entre 29-39 anys, i entre 40-50 anys (25%).
ELS RESULTATS
Percepció d’inseguretat vers les Violències Masclistes
El 37% de les participants consideren que s’ha incrementat la seva percepció d’inseguretat relacionada amb les violències masclistes en els espais públics,i que es nota, sobretot, en les dones i persones no binàries migrades, racialitzades i/o del col·lectiu LGTBIQ+.
Per edat les dones i persones no binàries joves (fins a 28 anys) tenen una percepció d’inseguretat major.
La percepció d’inseguretat és molt més elevada en districtes obrers com Nou Barris o Ciutat Vella.
Espais de seguretat
El carrer (84%) és l’espai percebut com més insegur en relació a les violències masclistes després del confinament, majoritàriament al vespre (58%) i a la nit (59%). Les estacions del metro (30%) i els parcs (28%) també ocupen les primeres posicions d’aquesta llista.
La gran majoria d’enquestades es mouen més en transport públic tot i no considerar-lo un mitjà de transport segur.
Percepció de les Violències Masclistes als espais públics
Les preguntes se centren en dos moments clau de la pandèmia a l’any 2020: durant i després del confinament, tenint en compte com van poder afectar les diferents mesures a nivell sanitari i de restricció de la mobilitat imposades a la ciutadania.
Durant el confinament el 20% de les persones enquestades identifica que ha viscut algun tipus de violència masclista als espais públics, com per exemple violència verbal (11%) i assetjament al carrer (7%).
El 80% de les enquestades va identificar la persona autora de l’agressió com un home no conegut i un 22% van declarar haver sigut violentades pels cossos de seguretat.
Després del confinament s’observa un descens en la manifestació de situacions de violències per part d’autoritats policials i un augment de la vivència de violències verbals i assetjament al carrer per part d’homes desconeguts. Els principals agressors segueixen sent amb molta distància persones desconegudes (86%) i cossos de seguretat (16%).
La majoria de dones que han patit situacions de violències ha decidit no denunciar els fets (65%) i un nombre important ni tan sols té clar si és un fet denunciable o que sigui veritablement una violència (27%).
Mobilitat urbana i COVID-19
La majoria de les persones que han contestat l’enquesta es desplacen per la ciutat de Barcelona per motius de treball remunerat (70%) i d’oci (47%) i que els mitjans més utilitzats son el transport públic (65%) i a peu (60%).
Després del confinament, al voltant del 9% de les dones han deixat d’utilitzar algun mitjà de transport per raons de seguretat relacionades amb les violències masclistes: un 60% han deixat d’utilitzar el transport públic i un 43% han deixat de fer desplaçaments a peu.
Afectacions de l’espai urbà i les Violències Masclistes
Més del 52% de les dones consideren que la poca gent al carrer és un factor que ha fet augmentar la seva percepció d’inseguretat, així com el tancament dels comerços i altres establiments (26%). Les restriccions horàries i el toc de queda (20%) i la menor presència de veïns o persones conegudes al carrer (14%), també apareixen com a motius de l’increment en la sensació d’inseguretat respecte les violències masclistes.
El col·lectiu de persones migrades ha manifestat en un percentatge més elevat (16%) que la resta d’enquestades (9%) l’augment de la presència policial al carrer com a motiu d’augment de la percepció d’inseguretat vers les violències masclistes a l’espai públic.
Reflexions finals
Segons els resultats de l’enquesta, la pandèmia ha agreujat la situació de les dones i persones no binàries vers les violències masclistes; s’ha incrementat la seva percepció d’inseguretat a l’espai públic i han viscut més Violències Masclistes en aquest espai durant el confinament estricte i després de l’estat d’alarma.
Les dones racialitzades, migrades i dels col·lectius LGTBIQ+ són les més afectades pels canvis patits a la ciutat de Barcelona arran de la pandèmia. Aquesta segmentació evidencia la necessitat de fer una anàlisi feminista interseccional sobre la percepció de seguretat per tal de visibilitzar i entendre com variables com el gènere, la orientació/opció sexual, les diferències generacionals i l’origen també poden ser factors clau per determinar la percepció d’inseguretat relacionada amb les violències masclistes.
